Parlem amb Jordi Sierra i Fabra

“El primer color que recordo

de la meva infantesa grisa

és el verd del Turó Parc”

L’escriptor Jordi Sierra i Fabra ens presenta el seu millor lloc de la Barcelona desconeguda tot fent un passeig per les seves vivències personals

Iris Baño
Nil Sanmartí


Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un dels escriptors més destacats del nostre país. A dia d’avui té l’honor de ser l’espanyol en vida que més llibres ha publicat, un total de 400, i no intenció d’aturar-se. Amb 64 anys, afirma que escriu “millor que mai” i que espera arribar als 100 escrivint. La seva vida ha estat íntimament lligada a Barcelona. Nascut a la capital catalana, va anar creixent i residint en diversos punts de la ciutat, des de l’Eixample fins al peu del Tibidabo, però si n’hi ha un que recorda especialment, és el Turó Parc. Durant la conversa que mantenim amb ell, explica com la música i aquest lloc entranyable van obrir-li els ulls i el van ajudar a tirar endavant en un moment tan complicat com és el pas de la infantesa a l’adolescència en plena postguerra.




EL TURÓ PARC


– Ens has presentat el Turó Parc com un lloc especial i essencial de Barcelona per a tu. A què es deu?

– Quan era petit venia molt a aquest parc d’aquí sota, el Turó Parc, perquè sempre l’he trobat com una de les poques illes de pau. Hi ha molts parcs a Barcelona, però com aquest no. A dia d’avui, l’única cosa dolenta que té és l’entorn, perquè hi viu una gent molt pija. Però jo, quan venia amb la meva mare, en tenia 8, 9 i 10 anys, el considerava un indret especial, amb molta màgia.

– Què era i segueix sent el que el convertia en un lloc tan especial?

– Jo vivia al peu del Tibidabo, a l’última casa de Barcelona, en una zona on hi havia un camp de futbol i un entorn que ja no existeix. Ara hi ha una plaça, l’Alfons Comín, i hi passa la Ronda de Dalt. Aquell era el meu paradís durant la infantesa. Però el Turó Parc també va significar molt per a mi ja de ben petit. És el primer lloc on jo recordo haver sigut feliç. Jo vaig néixer a la postguerra, l’any 1947. El meu pare havia fet la guerra; i l’havia perduda… així que a casa meva no vaig tenir pas una infantesa amb colors. Tot era en blanc i negre. Bé, i gris. Fins i tot jo vestia així, sense una bufanda vermella, una camisa blava… I el primer record que tinc jo d’un color és al Turó Parc, el del verd dels arbres. És una d’aquelles coses que et marquen… El record d’aquest parc on jo em sentia aïllat, on jo vaig veure el meu primer color, un verd en una vida gris, va ser molt especial. Va ser com el meu punt de partida de debò. Just després ja arribaren els Beatles, cap als anys 1963 i 1964, i amb ells vaig començar a ser jo mateix, un cop havia despertat del món gris on estava atrapat. Van ser una referència per a mi. Com tots, en arribar a l’adolescència, vaig començar a buscar miralls. Llocs, persones en qui veure’m reflectit. En definitiva, símbols; aquelles coses que et falten quan ets jove. Veure per primer cop els colors en aquest parc va ser quelcom important. I la música també ho fou, sens dubte. Concretament, els Beatles, com he mencionat. I el rock en general.

– 

– Jo escrivia llibres quan tenia 8 o 9 anys i era tartamut perdut, em deien que era tonto, i trobar uns tíos que eren com jo, que pensaven com jo van ser una gran ajuda, un leitmotiv per seguir la meva vida. Semblarà una tonteria, però a mi em van servir per tirar endavant. A partir d’aquí vaig començar a emprendre el camí de la música: vaig fer-me crític musical, vaig superar la meva tartamudesa, vaig ser disc-jockey i vaig acabar fent el que faig ara, escriure i poder fer de l’escriptura la meva feina.


L'escriptor Jordi Sierra i Fabra durant l'entrevista amb BD / Foto: Xènia Santigosa

L’escriptor Jordi Sierra i Fabra durant l’entrevista amb BD / Foto: Xènia Santigosa

– Així, la música també ha sigut un suport molt destacat…

– Sí, de fet un altre dels llocs que més aprecio és el Palau de la Música. També guardo molts bons records d’allí… Les peces d’Igor Stravinsky, per exemple. Escoltant La consagració de la primavera per primer cop, vaig plorar com un nen. Però si m’he de quedar amb un lloc, que realment em marqués durant la infància, sens dubte em quedo amb el Turó Parc.

– Has comentat quins records et porta aquest indret. Ara bé, com el definiries?

– Illa, era una illa. I de fet ho segueix sent. És cert que si avui dia el visiteu inevitablement veureu els edificis de luxe dels voltants i el tipus de gent que s’hi passeja, que podríem definir-la, com a mínim, com a adinerada. Però el record que jo en tinc no és pas igual que com el veureu ara. Jo no recordo pas si hi havia cases al voltant: recordo el parc amb els arbres i el llac, on hi havia peixets. Hi havia vida. I era en aquest lloc i amb aquest context que jo passejava i jugava amb la sorra. I d’aquesta manera, m’aïllava de la realitat que vivia en el dia a dia.

– I algun lloc que hagis visitat fora del país t’ha recordat aquest punt de Barcelona?

– Sí. És impossible no estar a Nova York al Central Park, encara que és una bestiesa de parc quant a dimensió, i no pensar en el teu parc preferit de la teva ciutat. O al Hyde Park de Londres o al Golden Park de San Francisco… Hi ha molts parcs on em sento bé. Suposo que el fet que em senti bé en tots aquests llocs i que recordi el Turó Parc com un molt bon lloc és perquè sóc home de terra: m’agraden els boscos, els arbres, la natura…


ELS VIATGES: LA FONT D’INSPIRACIÓ


– Un tret característic del teu dia a dia com a escriptor és que viatges molt…

– Sí, és cert! Dedico molt de temps a viatjar. De fet, em passo la meitat de cada any viatjant i l’altra meitat a Barcelona, escrivint. Té una explicació senzilla: aquí puc escriure, no puc pensar. I en canvi, a fora puc pensar però no escriure. Per això, durant mig any em dedico a anar amunt i avall, i cada lloc que trepitjo em serveix per a trobar idees en què basar els meus llibres. Idees que plasmo en el paper ja durant el viatge, fent el que jo en dic el guió de cada llibre. És a dir, capítol per capítol, allò que hi ha d’anar. I quan tinc un guió acabat, quan ja he fet totes les investigacions, he visitat el lloc on passarà la història i ho tinc clar, m’assec i l’escric. I ja havent tornat a casa l’escric en una setmana, deu dies o dues setmanes, depèn de l’extensió que tindrà. Sóc molt ràpid escrivint. Ara, per a tenir les idees necessito molt de temps i moure’m; viatjar molt.

– Viatges molt i reculls idees però, dels teus llibres, n’hi ha d’inspirats a Barcelona…

– I tant. Moltes històries: les de personatges com Miquel Mascarell, una saga que ara està publicant-se, o altres personatges més antics, com ara Berta Mir o un dels meus històrics, Daniel Ros. Fins i tot un llibre que es diu L’assassinat de Johann Sebastian Bach perquè passa en aquest carrer. Tots aquests llibres tenen un nexe, el fet que tots siguin de temàtica policíaca. Sempre que escric històries d’aquest tipus intento que passin a Barcelona, perquè és el terreny que tinc més apamat, i per a una història policial, amb corredisses, investigacions i trames profundes, cal tenir molt clar si un procediment és viable o no sobre el terreny.

– I hi ha alguna obra que estigui localitzada al Turó Parc?

– Sí, de fet… (riu); resulta que fins i tot vaig escriure un llibre que portava el nom mateix del lloc. Però a l’editorial, ja sabeu com són aquesta gent, em van dir que Turó Parc era un nom molt local. “Als de Sevilla no els hi agradarà…”, em van deixar anar. El contingut és meu però l’editorial ha de vendre el títol i la portada, així que finalment el contingut del llibre va ser l’original però el llibre es va dir Només tu, més pensant en el contingut de la novel·la que en el lloc, que és el que volia destacar. Tot passa allà, la protagonista va al Turó Parc a fer fotos a les parelles. És una noia molt estranya, però aquest és el tarannà del llibre. Cada nit mira les fotografies que ha fet, mira les parelles i decideix qui seguirà i qui no. Les que interpreta, per gestos, per mirades, que no tenen futur, les esborra. Aquelles que creu que estan realment enamorades les imprimeix i les crema. Tot és un joc. A més a més tinc un relat curt publicat a Nova York per una editorial anglesa d’una criada que viu al parc. Sempre el veu des de la finestra i a l’obra s’acaba carregant a tota la família. Molt sàdic, jo.


El Turó Parc, una de les inspiracions de Barcelona per a Jordi Sierra i Fabra / Foto: Alba Mora

El Turó Parc, una de les inspiracions de Barcelona per a Jordi Sierra i Fabra / Foto: Alba Mora

– Quines influències d’artistes ha tingut al llarg de la seva vida tant professionalment com personalment?

– La meva situació és curiosa, quan jo tenia 9 o 10 anys llegia un llibre al dia, però no tenia biblioteca ni al meu cole ni al meu barri. Com llegia un llibre al dia? Venia pa sec, diaris vells, i cada dia guanyava dos rals, mitja pesseta. Al costat de casa meva tenia una llibreria de llibres de segona mà i cada dia llogava un llibre per llegir. Però clar, els llibres bons, no costaven dos rals, jo llegia llibres cutres, de l’oest, de gàngsters, de marcians… Jo em vaig formar amb aquestes obres. Vaig arribar a Jules Verne amb 15 anys, però per mi mateix, per instint, i després van arribar Dostoievki, Stendhal i molts altres. No vaig tenir cap mestre que em digués: “Ara llegeix els clàssics russos”. És més, havia d’escriure i llegir d’amagat perquè el meu pare deia que em moriria de gana. Per tant, no puc parlar d’influències destacades.

I musicalment?

Home, per suposat el Beatles, i d’aquí de la nostra ciutat, els meus amics, Els Sírex, els Mustang, els Lone Star, el Serrat. Eren amb els que convivia durant els anys 60 i 70.


PRESENT I FUTUR


Quina valoració fa de l’últim Sant Jordi a Barcelona?

És la festa més bonica de l’any, porto 37 anys firmant llibres a la gran ciutat. Tot i això aquest any he observat que cada cop ve menys gent jove. Signo molt per adults i nens petits, però no sé si els joves estan perdent el gust per Sant Jordi, o no tenen peles, o estan estudiant… Com a comentari m’agradaria destacar una anècdota. Quan vaig arribar l’altre dia al Corte Inglés de Plaça Catalunya per firmar llibres, em vaig trobar amb dues-centes o tres-centes persones. No eren per mi evidentment. I vaig preguntar, “Qui firma?”, “La Obregón”, em van respondre. No és que em fiqui amb els mediàtics, però dels cinc que estàvem firmant, només hi havia un sol escriptor professional: jo.

– I ja de cara al futur, com veus els teus propers anys?

– Ara tinc 64 anys, i em fa gràcia perquè a aquesta edat la gent ja pensa en jubilar-se i descansar, però jo estic en el millor moment de la meva vida. Creativament sóc una fura, surten idees cada dia de sota els bolets. M’encanta viatjar, clar que em canso més, només faltaria, però continuo agafant avions com si res, 70 o 80 l’any, i me’n vaig on sigui. Estic millor que mai, escric millor ara que als 60 anys, i que als 40 i que als 20, i espero arribar als 100. Picasso pintava als 90 anys, l’art no té data de caducitat. Cada dia és diferent i el gaudeixo profundament.


Acabem l’entrevista havent repassat la vida d’aquest polifacètic escriptor. Tot i portar poc més d’una hora conversant amb ell, temps que sembla molt menys, la impressió que ens inunda internament és la d’haver-lo conegut sempre. El tracte proper i sincer que ens ha ofert es barreja amb la confiança i la hospitalitat que des d’un primer moment va mostrar convidant-nos a casa seva. Ja a punt de marxar, ens sorprèn encara més obsequiant-nos amb un llibre per a cadascun de nosaltres. Amb dedicatòria inclosa: “Amb tendresa i amor, per a la meva amiga en el primer dia en què va venir a casa”.

Un dubte existencial ens envaeix. Així que optem per expressar-lo: “Mai negues una entrevista, llegeixes tots els llibres que t’arriben, reps a tothom. A què es deu aquesta conscienciació?” I la resposta: “A mi ningú em va fer cas quan era jove, i per tant sé com n’és, de dur.”


Llos web relacionats

Flickr de l’entrevista de Barcelona Desconeguda a Jordi Sierra i Fabra
Pàgina oficial de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra
Reportatge sobre Jordi Sierra i Fabra a l’espai “Via llibre” de TVC

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: