Una illa de pau, cultura i oci familiar enmig de l’Eixample

Si una cosa caracteritzava el projecte d’eixamplament de la ciutat de Barcelona (el conegut popularment com a Eixample) presentat per l’arquitecte Ildefons Cerdà l’any 1859, era la creació d’una nova manera de concebre l’hàbitat urbà, fent-lo més obert, més verd i més espaiós que el model de ciutat que fins llavors havia existit a les metròpolis tant de Catalunya com de la resta d’Europa. Això es traduí en amplis espais verds que, sobre el paper, havien de situar-se a l’interior de cadascuna de les illes de l’Eixample i ser d’accés lliure a tothom. Malauradament, el fort increment de població a la plana de Barcelona i rodalia va fer que finalment la totalitat de les illes de cases de l’Eixample fossin sobreconstruides respecte del projecte de l’arquitecte centellenc i conseqüentment clausurades al públic en esdevenir finques de titularitat privada.

Amb el pas del temps i l’arribada de la democràcia al nostre país començà però un procés de reobertura d’espais que havien quedat vedats al públic en general amb la voluntat de generar més punts oberts per a la ciutadania. Un cas paradigmàtic són els Jardins interiors de la coneguda com a illa de la Torre de les Aigües de Barcelona.

 

Vista general dels Jardins de la Torre de les Aigües / Foto: Nil Sanmartí

Vista general dels Jardins de la Torre de les Aigües / Foto: Nil Sanmartí

Aquesta illa de cases de l’Eixample barceloní, situada entre els carrers de Diputació i de Consell de Cent horitzontalment i de Roger de Llúria i Bruc verticalment, fou la primera que l’Ajuntament de Barcelona expropià (degut a un seguit d’impagaments de la societat de veïns propietària del terreny fins aquell moment) i reconvertí a espai obert. Corria en aquell moment l’any 1987.

Com la gran majoria de patis interiors de l’Eixample reconvertits en jardins oberts a tothom, l’accés a l’interior de l’illa de la Torre de les Aigües es realitza per un llarg passadís (que neix al número 56 del carrer de Roger de Llúria) que creua per sota els habitatges aixecats. En aquest cas, ens endinsem per un llarg túnel, il·luminat amb focus que irradien llum taronja, d’uns aproximadament 50 metres de llargària. Tan bon punt comencem a perfilar el camí percebem un dels elements que fan d’aquest racó un lloc ideal per ser descobert si visitem Barcelona: el silenci. Sí, un element que molts podem identificar com quelcom incòmode en determinats moments però que és realment ben rebut un cop trepitgem les estressades i sorolloses terres barcelonines. Que al centre de la metròpoli, del quilòmetre zero de Catalunya, de la ciutat turística en auge d’Europa ens trobem un silenci sepulcral a l’aire lliure és quelcom que arriba a assolir un caire místic.

 

La imponent Torre de les Aigües, de 30 metres d'alçària, garantia el subministrament d'aigua a la zona / Foto: Nil Sanmartí

La imponent Torre de les Aigües, de 30 metres d'alçària, garantia el subministrament d'aigua a la zona / Foto: Nil Sanmartí

Els Jardins de la Torre de les Aigües, a banda de destil·lar tranquil·litat i història entre les seves quatre altes parets, també ens ofereixen dues característiques més que ens animen a visitar-lo: l’arquitectura i l’oci familiar. La primera ens és ja força evident en albirar, just a l’entrar a mà dreta, la magnífica Torre de les Aigües de 30 metres d’alçària, dissenyada per l’arquitecte Josep Oriol Mestres.

 

Durant l'estiu, els Jardins de la Torre de les Aigües esdevenen un espai de bany a l'aire lliure en ple centre de Barcelona / Foto: Nil Sanmartí

Durant l'estiu, els Jardins de la Torre de les Aigües esdevenen un espai de bany a l'aire lliure en ple centre de Barcelona / Foto: Nil Sanmartí

La segona, més difícil de descobrir a primera vista en ple mes d’abril, ens la desvela Eulalia Sánchez, una de les joves amb qui conversem en aquesta tranquil·la àgora al centre de Barcelona. Segons relata, durant l’hivern i la primavera s’apropa a aquesta zona amb el seu fill per a trobar tranquil·litat a l’aire lliure ben a prop de casa. Però a l’estiu, hi ve més sovint un cop obre l’anomenada “Platja de l’Eixample”, una iniciativa de l’Ajuntament que consisteix en adaptar aquests jardins en una zona per al bany dels més petits de la casa de juny a setembre aprofitant el terreny sorrenc i la gran zona d’aigua que trobem rodejant la Torre de les Aigües. Una experiència “inoblidable”, assegura, i que ens convida a conèixer tornant en època estival.

Mica en mica el sol va amagant-se rere els edificis que rodegen els jardins i es va fent fosc. Però una cosa segueix impertorbable: la suma de pau, tranquil·litat, història i cultura que s’allotja entre aquests murs. I a tot plegat, afegir-hi l’oci familiar que arriba amb l’entrada a l’estiu. Sens dubte, un lloc tranquil a visitar mercès a la desconeixença, injustificada desconeixença.


Per a saber-ne més

Fitxa informativa dels Jardins de la Torre de les Aigües de ProEixample
Article sobre l’adaptació dels Jardins durant l’estiu al web de recomanacions per a pares i mares de fills petits Mammaproof

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: